Vall d’Estós

5 08 2009

Vista desde el refugi d'EstósS’ens dubte, un des paratges més a espectaculars de tot el Pirineu. Aquesta vall encarada a tot el massis de la Maladeta, amb unes vistes privilegiades sobre el Aneto, com podem veure a dalt, deixa un bon record. Encara molt ben conservada, té moltes ascensions a pics de 3.000 metres de diverses dificultats.

Una cosa que cal tenir en compte en cada un dels casos, són les llargues aproximacions que hem de fer a cada un dels nostres objectius. Nosaltres dormim al Refugi de Estós. Còmode, confortable, i ben situat. El nostre objectiu són dos pics, els anomenats Pic dels Veteranos, i Pic de Gemelos. Dos tres mils, pràcticament junts, a la falda del Massís del Posets, el gran gegant de la zona.

Sortim del refugi en direcció SO, per seguir remontant la vall d’Estós en direcció al coll de Chistau. El cami inicialment, guanya altura d’una manera molt progressiva, quasi imperceptible, enmig de prats verds, remuntant el curs d’un rierol amb uns gorgs espectaculars. Cal a dir que el paisatge és impressionant.

Conforme anem guanyant alçada, els prats desapareixen, deixant lloc a la pedra, de blocs mitjans i troços petits. L’alçada es guanya ràpidament. Ens trobem a l’inici de la Coma de la Paül. Quan  hem recorregut un terç de la coma, girem a la nostra dreta per a remuntar fins al coll que ens pot portar al pic Royo (2835m). El coll, està a una alçada de 2878m, i desde aqui, es pot atacar la piràmide final del pic dels Veteranos, amb unes vistes impresionants sobre la capçalera del vall d’Estós.

La part inicial d’aquest tram, està formada per roca molt desintegrada, cosa que fa fàcil tècnicament l’ascensió, encara que costosa. La part final, és de roca massisa, amb algun pas una mica delicat. En aquest punt és on decidecixo donar per finalitzada la meva ascensió. Com sempre ultimament, les botes m’estàn destrossant els peus, i no hem sento amb ànims per atacar aquest tram, així que enfilo el cami de baixada de nou cap al refugi, després d’un merescut descans en el coll, per disfrutar del paisatge.

La veritat, és que el tema de les botes m’està amargant una mica l’existència, així que crec que hauré de comprar-me unes botes noves. No pot ser que a cada sortida, em deixi els talons en carn viva, per moltes venes i esparadraps que m’hi posi.

Anuncios

Acciones

Information

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s




A %d blogueros les gusta esto: