19/09. Triatló de Tossa

9 10 2009

Ha estat una bona experiència. Un triatló increïble, precedit d’unes molt bones referències. Cal a dir que la organització ha estat destacable, tot i tenint en compte que és la segona edició d’aquesta competició, tant la dimensió, com el volum de participants ha estat considerable.

El marc és incomparable, tothom que hagi estat a Tossa, sap de que parlo. Arribem a Tossa a mig mati, i ja es comença a palpar l’ambient…. veig passar els cotxes amb les bicicletes. Aparquem el vehicle a les afores, i anem a dinar. Tot el poble està farcit de triatletes descansant per la prova. És un ambient molt maco, però és nota com la tensió augmenta.

Arriba l’hora de fer el check-in i entrar a boxes. Preparem el material, i sortim d’alli amb el neoprè, encara sense col.locar. A la platja s’hi ha acumulat un munt de gent. Una vegada amb el neoprè col.locat, fem un tast de l’aigua. La temperatura és bona, però ara començo a notar el nerviosisme.

El circuit de natació consta de dues voltes, i et fan sortir de l’aigua al punt intermig, cosa que em sembla una mica incòmode. Es dona finalment la primera sortida, i aquest minuts si que se’ns fan interminables. El moment ha arribat, i finalment, ja em trobo a l’aigua, on tot és inicialment, confús. Com era de suposar, els colzes i cames volen per tot arreu, i has de mirar de no rebre cap cop. L’espai per nedar es quelcom molt preuat, i es disputa cada centimetre.

Conforme anem avançant el grup s’allarga. Em concentro per agafar el meu ritme, un ritme on em pugui sentir còmode, i intento relaxar-me. Quan m’en adono, ja estic enfilant cap a la platja a la meva primera volta. les sensacions són molt bones, em trobo molt bé, amb forces a la recàmara. Tinc la sensació de que el temps al segment d’aigua serà bastant bó per mi, tenint en compte que és la meva primera competició amb un tram de 1.500 metres. Primera volta, una mica més de 12 minuts, per mi, fantàstic. Tornem a l’aigua per fer la segona, seguint marcant el mateix ritme. Si seguim això, sortirem de l’aigua per sota la mitja hora.

Per desgràcia, no han col.locat els meus temps parcials, raó per la qual, no puc saber el meu temps final a la natació, però em quedo amb la sensació de que el temps va ser molt bó. Finalment,  amb ritme constant, sortim de l’aigua i afrontem la T1.

La T1 sempre és un moment especial, i més en aquesta ocasió, que tens molt present la duresa del recorregut de bicicleta que has d’afrontar. Jo tenia els meus dubtes sobre si seria capaç de fer-lo. El recorregut comença per els carrers de Tossa, a un ritme viu. Es nota que les cames encara estàn fresques.

Només sortir del poble, comença una lleugera però constant pujada, que va minvant la velocitat poc a poc. El sol comença a apretar, i també es nota. El ritme es va alentint, i veig com em passen molts corredors, però el meu objectiu és un altre: acabar la meva primera triatló olimpica, sense mirar la marca, i aquesta és una de les mes dures de Catalunya. cal tenir en compte que, pràcticament el meu entrenament en bicicleta és nul, o sigui que això, em resta possibilitats.

Arribem al punt més alt d’aquest petit collet, veien ja el poble de LLagostera. Comença una vertiginosa baixada on disfruto de valent treient el màxim suc  a la bicicleta. MIro el comptaquilòmetres: 56 qm/h de vel.locitat punta.Després d’una llarga i suau recta de baixada, entren al nucli de Llagostera. Passada ràpida per dins de la població, i tornem a sortir en direcció al Puig de sant Grau, la gran dificultat del recorregut. Inmediatament es pot veure que el recorregut serà dur. La pujada, lenta però de forma continuada, es fa més forta, i cada vegada a les cames li costa més avançar. Plat petit i pinyó gros, fan que això sigui una mica més suportable, però hi han moments en que les forces comencen a faltar.

La veritat, és que quan es podria dir que estic passant per el pitjor moment, en trobo una marca: Avituallament 500m. Això em diu que la pujada s’ha acabat, i efectivament, una beguda isotònica, i les rampes moren ràpidament. El que era una dura pujada, es transforma en un descens vertiginós que les cames agraeixen enormement.

A partir d’aqui, només faig que apretar el fré, e intentar controlar un descens cada vegada més fort. No puc passar per alt les excel.lents vistes de les que disfrutem en aquesta part del recorregut. Després de dues petites rampes més, per a superar els dos últims obstacles, tenim Tossa de nou a la vista, cosa que dona forces. Arribem a la T2, i a ara veurem com responen les cames en la última secció.

Em calço les sabatilles i començo a còrrer per aquest circuit de tres voltes. La veritat és que durant el descens he procurat en tot moment, guardar les cames i relaxar-les el màxim possible, pensant en la carrera. La sensació en la primera volta és extraordinària. Em sento amb plenitud de forces i agafo un ritme còmode i àgil. Quan marco la primera volta, el cansament comença a fer de les seves, i les cames han perdut la frescor inicial. He d’anar reduïnt la cadència i la velocitat, però amb la tranquilitat de que acabaré laprova. Segona i tercera voltes, passen sense molta història. La segona de la meitat de la última volta se’n fa especialment dura.

Quan encaro l’arribada, trec les últimes forces que hem queden per millorar una mica la marca

Final 3 28’02”. Ja sóc finisher del meu primer triatló olimpic, que això és el que buscava. La veritat és que tot ha anat molt bé, tenint en compte com sempre, el temps que tinc per entrenar

Anuncios

Acciones

Information

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s




A %d blogueros les gusta esto: