09/05. Triatló de Sitges

9 05 2010

Ja està aqui la primera Triatló de la temporada. Aquesta ha estat una setmana metereològicament parlant molt freda, ha plogut molt, com quasi tota la primavera, i això em fa pensar en que l’aigua estarà gelada. Esperem que es noti el  neoprè. Aquesta temporada ja hem conec el recorregut, i les petites rampes del tram de bicicleta no seràn cap sorpresa. L’any passat em van passar factura desprès.

Sembla que el dia no ens vol acompanyar gaire, i comença amb un cel bastant entrenyinat que ens fa pensar en que si trobem la carretera mullada, el tram de bicicleta pot ser bastant perillòs. Arribem a Stiges i ràpidament ens dirigim al box, mentres mirem cap a amunt. Ja tenim el dorsal i fem el check-in del material. Ens preparem per la sortida col.locant-nos el neoprè. Primera sorpresa, la habitual sortida de federats, però la nostra es retrassa fins a les 11.00! jo no sé que esperen que fem durant 1 hora plantants allà. Es veu que no volen que les dues “onades” de participants, no es sol.lapin, cosa que pot ser també un avantatge.

L’aigua està gelada, com sospitàvem. Desprès d’un “escalfament”, per dir-ho de alguna manera, esperem el inici, que marca el inici de la temporada. Algunes onades al mar poden ser una molèstia. Sortida apretada com sempre. Cops de colze de peu…. en fi, vorejem el espigó, on es nota el corrent que ens empeny cap a les roques. Tot seguit, enfilem cap a la primera boia. Les sensacions són molt bones, passat el moment inicial, es clar. Agafo un bon ritme i nado només preocupant-me de mantenir una respiració correcte. Intento aprofitar cada barçada, allargant la distància recorreguda.

Arribo a la T1, amb les forces pràcticament intactes!, bona senyal. Crec que he fet 12 minuts, una bona marca per a mi. Transició…i bicicleta, sabent el que m’espera…. tram d’enllaç, i arribem a la carretera, encarant la primer pujada. Es va endurint, però arribem el primer gir, i… ara a la baixada, a rebentar… miro el comptaquilòmetres, ufff (45, 46, 47, 50….) molt per a mi….. m’agafo a la extensió del manillar…i volo… una sensació increïble… Després de les tres voltes utiulitzant la mateixa tàctica….

T2, i… a còrrer…. el Passeig Marítim de Sitges es fa etern..les forces ja manquen, i veig com perdo algunes posicions. La veritat, no sé com entrenar per a millorar aquest aspecte, perque m’esforço amb els entrenament, però el cansament sempre en pot al arribar aquest punt. Després de la primera volta, hem recupero una mica de cara a la segona i última, on el ritme és una mica més viu, i em permet recuperar algunes posicions.

Al final, 1 17′ 11”… 4 minuts menys que l’any anterior!. Crec que és un bon resultat

Anuncios

Acciones

Information

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s




A %d blogueros les gusta esto: