Banyoles. Ja ha caigut el primer de llarga distància!

29 05 2011

La veritat és que tirant la vista enrera costa de creure…. fa dos anys quan vaig tornar a la pràctica esportiva habitual em vaig proposar acabar un triatló sprint com tot un repte, i ara acabo de finalitzar el primer triatló de llarga distància. Sembla fàcil de dir, però acabar un mig Ironman no és fàcil. 2,2 quilòmetres nedant, 80 quilòmetres de bicicleta i una mitja marató són obstacles difícils de superar, però si alguna cosa et dona la pràctica d’aquest esport és una constància i una voluntat de ferro, la seguretat de que l’únic important en aquell moment és la següent braçada, la següent pedalada, la següent passa… i aixíés com s’aconsegueixen els grans objectius, les grans fites: acumulant multitud de petites fites. No hi ha cap secret, constància, entrenament i persistència….

La jornada comença molt aviat… només aixercar-me se m’encongueix el estòmac. Estem parlant d’una distància que a priori sembla insalvable però fa mesos que només tinc una cosa al cap…acabar. Els dies d’entrenament, les piscines, els quilòmetres a peu només pensant en aquella linea de arribada. Tinc bones vibracions i la sensació de que patirem i de que serà difícil, però superarem les adversitats i serem un finisher més.

Arribada a Banyoles, i preparem els estris. Recollida de dorsal i en aquell moment m’impressiona veure els altres participants: Estem rodejats de professionals, amb unes bicicletes que tiren d’esquena, i jo aqui, aguantant el tipus. Ho farem el millor que podrem. Preparem el box i anem cap a la sortida. La natació al llac és una de les coses que hem preocupa. La temperatura i com en sentiré nedant en un llac… No m’en adono, l’hora es tira a sobre i ja som a l’aigüa. Em sorpren lo agradable que és nedar al llac. Una experiència fantàstica. Noto els nervis a flor de pell i començo a nadar amb pausa agafant com a referència les boies dels carrils de rem. Agafo el ritme habitual intentat distreurè’m dels demés participants, marcant els temps i concentrant-me tan com puc. El ritme és bó i les sensacions inmillorables, però el recorregut és llarg veient al fons encara la boia que indica el gir. L’últim terc abans de la boia  marca un canvi de sensacions Em trobo molt millor i començo a nedar a un ritme excel.lent per a mi. Més tard comprendré el perquè. Agafo molta confiança i ja tinc la boia a tocar.

Arribem fins a la boia i fem el gir. El cansament comença a notar-se en els participants i només girar comprenc la velocitat i comoditat anterior: nedant miro al fons, i és com si no em mogués en absolut. És evident que aquesta zona del llac té un corrent important que m’anava a favor fins a assolir el gir, però que ara el tinc en contra. Aquests primers metres són durs però traiem forces per donar una mica d’impuls a cada braçada. Ja veig la sortida de l’aigua i això m’estimula encara més. Arribem a la escaleta. 48 minuts 2200m… a psicina havia fet 45 minuts per a 2000m!!! no m’ho crec… estic content.

Transició, plàtan…i bicicleta. Comença el circuit de carretera amb una perllongada i suau pujada que marca la sortida del terme de Banyoles. Les forces acompanyen però és un recorregut llarg amb moltes pujades i baixades. Esponellà marca un abans i un després amb una intensa pujada… una llarga recta desprès on el vent fa de les seves porta a un desgast important i tornem de nou a Banyoles, per fer una segona volta que es fa bastant més dura que la primera, però amb la confiança i seguretat de sentir que vaig bé, que el cos respón i estic preparant per la següent fase.

2a transició…totes les bicicletes pràcticament ja estàn al seu lloc, i es que en aquest tram he vist com hem passaven repetidament un radere l’altre. Les màquines que he vist al box abans de sortir fan la seva funció i em fan perdre posicions. Un altre plàtan, ens calcem les sabatilles i ens esperen 3 voltes al llac. Intentem marcar un ritme constant desde la sortida, pensant en cada passa… les sensacions són bones i en aquest punt em sento molt sencer. Primera volta de tanteig, i desprès veurem com distribuïm les forces que queden. La volta al llac és llarga i sobretot l’últim tram costa especialment. Aprofito cada avituallament per agafar fruita doncs les taronges m’ajuden bastant. Segona volta pensant en que ja li tenim el peu al coll. Intento dosificar-em pensant en que la última volta serà terrible, i així passa. Un calvari dur per la seva distància. Les cames ja comencen a queixar-se, però a aquestes alcades no abandonarem. Penso en la meta, no estic aqui per fer una bona marca, estic aqui per acabar. Les grans marques les deixarem per els que poden entrenar amb més intensitat, i disposen d’una millor bicicleta.

Ja només queda un terc de la última volta i ja em veig com a finisher. Sóc dels ultims però més igual quan començo a sentir la megafonia de la meta i encaro els últims metres. Ànims de la organització que hem fan relazarme per fi i disfrutar dels últims metres… Creuem la meta, objectiu aconseguit: finisher half Ironman…. qui ho hauria de dir


Acciones

Information

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s




A %d blogueros les gusta esto: