31/12. Cursa dels Nassos

2 01 2010

Aquest passat dia de cap d’any, ha tingut lloc la tradicional Cursa dels Nassos. Es una cursa especial, on despedim l’any. Especial també per l’hora de sortida, a mitja tarda, cosa que fa que t’hagis d’adaptar a l’horari.

La cursa va anar molt bé en el seu tram inicial. Vaig arribar amb el temps una mica just a la sortida, i vaig haver de còrrer per deixar la bossa al guardarroba, doncs estava situat al Pabelló de la Mar Bella, una mica lluny, en fi, coses de la organització.

La carrera en si, va ser molt ràpida per mi en el seu començament. Primers cinc quilòmetres molt còmodes i fluits, amb unes bones referències. La segona part ja em costa més. Començo a notar el plat d’espaghetti que m’he cruspit al migdia, i una mica la falta d’èntrenament, degut als aconteixements dels últims dies, que m’han trasbalsat una mica els horaris i alguna cosa més.

Especialment durs són els últims dos quilòmetres, on el ritme baixa consderablement. Al final, una marca que podria estar millor, tardo uns 50 minuts en fer el recorregut.

I ja pensant en les competicions de l’any que bé. I en aprofitar degudament la temporada d’hivern a muntanya! tant com em permeti la familia!





31/05. IX Triatló de Mataró

9 06 2009

Segona de les proves de la temporada. El matí comença molt aviat, a les 6. M’aixeco i esmorzo, acabant de recollir tots els estris, que ja he preparat la nit anterior. Es nota el nerviosisme de la prova. Ja fa quasi bé un mes desde Sitges, i sempre tens aquesta incertesa sobre com respondràs el dia d’avui. Podràs millorar les marques anteriors? com estarà el mar?. És un dels encants d’aquest esport.

Col.loco tot el necessari dins el cotxe, i carrego la bicicleta. Em sembla que ho tinc tot, així que m’en vaig a buscar l’Oriol, el meu company. Tot seguit anem cap a Mataró. Volem arribar amb el temps suficient, per trobar aparcament, i per anar amb tranquilitat. Arribem al final a les 8 aprox a Mataró, i ens dirigim cap a la sortida.

a un quart de nou, ja hem entrat als boxes, i ho hem preparat tot. Em poso el neopré, poc a poc. Ara si que el nerviosisme es comença a notar, i m’en vaig cap a la platja. Com que no estem federats, sortirem amb la primera sèrie, amb les noies. Millor, perquè anirem més tranquils en la secció de natació.

Tret de sortida, deixo que tothom es tiri al aigua i començo tranquilament. L’aigua entra al neopré lentament, i jo intento acompasar la respiració amb el moviment. Els primers moments són intensos, i es nota molt. La gent va molt accelerada, pero jo agafo el meu ritme, i no tardo en començar a passar gent.

Localitzo ràpidament la primera boia, i intento no perdre la referència per marcar la trajectòria el més recte possible. Creuament de la primera boia, i em sento molt bé, al 100% de forces, així que només girar la boia, decideixo accelerar el ritme. Localitzo la segona boia, i em llenço cap a ella directament. Ara el grup s’ha estirat considerablement, i arribem a la segona boia, encarant de nou la costa. Les sensacions són molt bones, així que apreto una mica més. La costa s’acosta amb més rapidesa de la que m’esperava. Quan m’en adono, ja estic molt aprop de la platja, i el que és més important, encara no ha sortit ningú de l’aigua!. Això és una gran injecció de moral!.

Toco terra, temps 15’06”, una mica superior al de Sitges, encara que tinc la sensació que el de Sitges era un recorregut més curt. Ràpidament en vaig treient el neopré i arribo al box. Sabatilles, casc, ulleres, i agafem la bicicleta, pensant en tot moment, no consumir la reste de forces, per a desprès morir a la secció de running. Començo amb el plat gros, i l’ultim pinyó donant tot de si. Aguanto un bon ritme fins al quilòmetre 7 o 8,  uns 35 qm/h, que per mi, és una bona mitjana.

Començo a notar tensió a les cames, així que, al començar la segona volta, començo a dosificar. Segueixo amb la mateixa intensitat, però per moments afluixo el ritme. L’últim terç de la segona volta, ja només penso en el running. I finalment arriba el moment: T2, i arribo i deixo la bicicleta, canvi de calçat i de nou en marxa. El mètode ha funcionat. El comptaquilòmetres de la bicicleta marca 35’30”, la meva millor marca en bicicleta. Com que m’he tret el xip al treure’m el neopré i me l’he oblidat al començar el tram de bicicleta, no comptabilitza per separat el temps de la T2, així que marca 40 minuts.

Els primers metres són durs, però no tardo en adonar-me’n de que el mètode ha funcionat. Encara no he fet un quilòmetre i ja veig que puc mantenir un ritme més que acceptable, comparat amb proves anteriors. En marco un ritme còmode per assegurar-me l’èxit, ignorant a tots els que hem passen….La cosa va bé, em sento bé, així que hi poso la resta.

Finalment 21’53”, la meva millor marca, per poca diferència, en l’última secció. El còmput final és la meva millor triatló, sense cap mena de dubte 1 hora 17’31”. Suposo que no podré seguir superant marques a aquest ritme, però pensava en intentar baixar de la hora 20 minuts aquesta temporada, i ja estic dos minuts i mig per sota, i amb la sensació de que encara es pot millorar més.

Propera parada: Triatló de Calafell





10/05. III Triatló de Sitges

11 05 2009

Són dos quarts de vuit del matí, i sóna el despertador. Ha arribat el moment, la temporada dóna el tret de sortida. La platja de Sitges m’espera, així que recullo tots els estris ja preparats, inclós la meva última adquisició: el neopré. No volia fer aquesta despesa, però, pensant-ho fredament (mai més ben dit), és una bona inversió.

La temperatura a la que deu estar el aigua, no és molt alta, a més avui, el dia s’ha aixecat tapat, així que més encara. Monto tota la paranfernàlia al cotxe, bicicleta inclosa, que també estrena un nou acoblament, i cap a Sitges s’ha dit. Surto a dos quarts de nou del matí, i en una hora, aproximadament, ja estic a la platja de l’Estanyol.

Just per veure la primera sortida del dia. Busco aparcament, i una vegada tinc tots els trastos, m’en vaig cap a la sortida. Un petit caos, al arribar, deixo l’equipatge i demano el dorsal. Tranquilament em poso el neopré, amb parsimònia. De totes maneres no podem entrar al box, només tenim que esperar.

Entro a boxes al final, 15 minuts abans de la sortida!. Davant una jutge indignada, dient que no deixa entrar a ningú més… tot són corredisses d’ultima hora cap a la platja. Els nervis ara si que es noten, davant la primera prova de la temporada. COm funcionarà el neopré? me l’hauré colocat bé? em molestarà al nedar… Les sensacions al escalfament han estat positives, però ja veurem.

Tret de sortida, deixo que tothom es tiri a l’aigua i vaig jo radere. Intento agafar un bon ritme desde el començament, intentant mantenir-lo constant. Hi ha onades, que molesten bastant, per això m’ho prenc amb calma fins a la primera boia. Una vegada passat aquest punt, al anar paral.lels a la costa, puc agafar un ritme més còmode. La veritat és que hem sento millor, sobrat de forces, e intento accelerar una mica. Interiorment, sé que vaig bé. Segona boia, i encarem de nou la platja. Les onades tornen a molestar, però aquesta vegada van a favor.

Arribem a la platja i surto de l’aigua. 13 minuts, primer parcial. Uauuuuuu! per mi és un temps excelent, no sé si gràcies al entrenament, al neopré, o a tot una mica. Primera transició, bicicleta. Comencem a rodar, el circuit te una lleugera pujada, un petit itinerari de uns dos quilòmetres fins a arribar a un petit circuit tancat, on farem tres voltes. La part inicial de cada una de les voltes, té un lleuger pendent, al tornar lògicament, tenim la baixada.

Aprofito aquest tram de descens, per anar retallant temps. Aqui si que es nota el acoblament. Pots agafar-lo amb molta comoditat i confiança, total 42’01”.  El fet de que hi hagi desnivell, també es nota, i faig un temps una mica alt en el tram de bicicleta.

Segona transició, i comencem el running. El primer quilòmetre i mig és bastant dur, i vaig bastant lent, em costa molt de sempre passar aquesta segona transició, de la bicicleta a la carrera, cap al final de la primera volta, meitat del recorregut, em començo a trobar millor, i puc mantenir una mica el ritme. El parcial d’aquest tercer sector, és una mica fluix, marcant 25’08”, però encara així, la marca final és excelent per mi, degut sobretot, al impresionant sector de natació.

Total 1 hora 21’26”, posició 213, de 279 competidors que han finalitzat. És nota que aqui a Sitges hi ha hagut més nivell. Les probes més massificades, tenen més triatleta popular, i les marques són inferiors.

Bé, la propera, Triatló de Mataró (31/05/2009)





Esports i fites

29 03 2009

Se’ns dubte, una de les coses més atractives del esport, és la superació personal. Sobretot, en els esports individuals, i de resistència, és un factor decissiu. La part mental d’aquests esports arriba a igualar-se en importància amb la part física en molts moments, moments en els que el cos et diu que no pot més, i és la ment la que ha de tirar cap endavant.

Aquestes són actituds que pots aplicar després a qualsevol aspecte de la vida. Crec que aquesta sensació en un moment donat que pots tirar endavant, envers totes les dificultats, encara que creguis que no pots més, és molt positiva. T’ajuda a prendre actituds noves i més positives davant adversitats. Tant a la muntanya, on et pots trobar en multitut de situacions, com en esports com el triathló, totes aquestes són sensacions conegudes.

El paradigma d’això portat al extrem, sens dubte, són els atletes d’ultrafons. Ja ho diu la paraula, més enllà del fons….. ja,ja,ja. Es interessant conèixer com treballen aquesta gent, i be aprop tenim un d’aquests atletes, per els quals, la distància mai és un problema…. tots els problemes sempre són relatius. El Josef Ajram, que ja ha corregut el Ultraman de Hawaii, entre d’altres probes. Llegir els seus escrits al seu blog, és trobar totes aquestes coses que comentava…

Evidentment, les meves aspiracions no arriben tant lluny, ni per hores d’entrenament, ni per resistència fisica ni mental, encara que aquestes dues, s’han d’entrenar i desenvolupar, simplement. Això és el que t’ensenyen aquests tipus d’esports, que poques coses són impossibles del tot en aquesta vida. Et donen unes ganes ilimitades de trobar els teus limits, i superar-los.








A %d blogueros les gusta esto: