Que grans que sou, nois…

7 05 2009

Plantilla FCB

La veritat és que l’esport moltes vegades és sorprenent, i més el de competició, on la sort sovint juga un factor decissiu. Uns li diuen sort, els altres d’un altra manera, però aquesta nit, poc importa com se l’anomeni. El cas és que, una vegada més és demostra que, s’ha de lluitar sempre fins al final, perseguint sense descans els teus objectius, fins que no quedi cap possibilitat d’assolir-los.

En tots els esports de resistència, el factor mental és completament decissiu, avui és veu que en els altres, també. Sou molt grans, nois. Seguiu per aquest cami, perque, entre altres coses, és tot un plaer veure-us jugar. Els contrincants va caient, un darrere l’altre, i seguiu avançant cap al vostre objectiu, amb una determinació i efectivitat, que alguns han volgut ignorar durant mesos, fins que s’han topat amb la dura realitat. Una realitat que s’entesta en deixar cada equip al seu lloc.

Primer, el Dissabte un contrincant va aterrar de cop, d’un somni on alguns l’havien portat, i aquest equip es va encarregar de fer-lo despertar. Aquesta nit, és un altre equip que cau, quan pensava que havia dominat al monstre, jugant a destruïr el propi esport que estàn practicant. Però, diuen que la fe mou muntanyes, i la qualitat tècnica també. Avui, han jugat amb foc, han especulat, i s’han cremat.

La màquinaria ha funcionat de nou…








A %d blogueros les gusta esto: