Circ d’Ulldeter

26 04 2009



Després de moltes sortides fallides, per una cosa o un altra, finalment, a les acaballes de la temporada, m’en vaig amb uns companys del club a fer el circ de Ulldeter, pujant per el coll del Mentet, per després anar crestejant tots els pics fins al Bastiments. La mèteo per a aquest dies de cap de setmana no és molt favorable, i encerten els pronòstics, aixi, que ja , desde un primer moment, hem de canviar una mica l’itinerari, intentant evitar les crestes i els cims, per el vent que bufa.

Una vegada a dalt del coll del Mentet, baixem per la vessant francesa, e inmediatament ens dirigim a la banda esquerra de la vall, fins a l’anomenada Coma de la Dona. Això ens condueix de nou al cim de la carena, després del pic del mateix nom. L’ultim tram per accedir a la carena és bastant costerut, i encara s’hi conserva un gruix de neu considerable. Una neu crosta que es trenca sota els nostres esquis, i ens fa patinar sobre el flonjo coixi que té a sota. Avançar és fa molt difícil, i més sumant el vent que comença a bufar, i que la visibilitat pràcticament es nula per moments. Els núvols tapen tota la zona. Al final, faig, l’ascens amb els esquis a l’esquena, agafant la traça directa al collet que ha realitzat un company.

Arribem a dalt de la carena, i comencem un suau descens, amb les pells posades, per les suavitzades corves d’aquestes muntanyes. El vent torna a bufar amb força, i la sensació de fred s’intensifica. Tornem a no tenir visibilitat, encara que pot després tornem a adivinar les pistes de l’estació d’esqui, i el cim del Bastiments, apareix davant, al fons.

L’altra part del grup, segueix fins al Bastiments per baixar per les pistes. Jo em noto cansat per l’esforç, doncs el desnivell ha estat considerable, i les botes tornen a fer-me mal, maleïdes botes. Així que baixo fins al cotxe situat al aparcament de la estació. Davant meu tinc una bonica pala, que té la neu amb un estat acceptable, abans d’accedir a les pistes de Vallter, on la neu ja es desfà per les altes temperatures.

Arribem al cotxe sense cap novetat. Com a mínim, aquest any he tastat la neu, encara que sigui molt tard…





Esports i fites

29 03 2009

Se’ns dubte, una de les coses més atractives del esport, és la superació personal. Sobretot, en els esports individuals, i de resistència, és un factor decissiu. La part mental d’aquests esports arriba a igualar-se en importància amb la part física en molts moments, moments en els que el cos et diu que no pot més, i és la ment la que ha de tirar cap endavant.

Aquestes són actituds que pots aplicar després a qualsevol aspecte de la vida. Crec que aquesta sensació en un moment donat que pots tirar endavant, envers totes les dificultats, encara que creguis que no pots més, és molt positiva. T’ajuda a prendre actituds noves i més positives davant adversitats. Tant a la muntanya, on et pots trobar en multitut de situacions, com en esports com el triathló, totes aquestes són sensacions conegudes.

El paradigma d’això portat al extrem, sens dubte, són els atletes d’ultrafons. Ja ho diu la paraula, més enllà del fons….. ja,ja,ja. Es interessant conèixer com treballen aquesta gent, i be aprop tenim un d’aquests atletes, per els quals, la distància mai és un problema…. tots els problemes sempre són relatius. El Josef Ajram, que ja ha corregut el Ultraman de Hawaii, entre d’altres probes. Llegir els seus escrits al seu blog, és trobar totes aquestes coses que comentava…

Evidentment, les meves aspiracions no arriben tant lluny, ni per hores d’entrenament, ni per resistència fisica ni mental, encara que aquestes dues, s’han d’entrenar i desenvolupar, simplement. Això és el que t’ensenyen aquests tipus d’esports, que poques coses són impossibles del tot en aquesta vida. Et donen unes ganes ilimitades de trobar els teus limits, i superar-los.





Inici de temporada. Es necessiten voluntaris

19 11 2008

la muntanya al hivern
Bé, sembla que aquest any la temporada s’ha avançat. L’hivern ja és aqui amb tota la seva força, i la neu sembla que ha arribat per a quedar-se. Ja fa dies que molts han sortit a buscar aquestes neus primerenques. Jo, en canvi, encara no he inaugurat la temporada. Però ara si que sembla que aquestes neus han vingut per a quedar-se, o sigui que potser ja podem donar la temporada per arrancada.

A més, ara ja començo a tenir moltes ganes de pujar a muntanya, i es que fet i fet, fa un quan temps que no ho faig. Entre entrenaments i altres coses, porto una temporada fora de joc. Desde aqui aprofito per a convidar als que vulguin per a fer alguna sortida, ja que em sembla que en tornaré a trobar com en altres ocasions, sense companys de sortides.

Els interessats, podeu contactar amb mi, per aquest espai. Esqui de muntanya, excursionisme, raquetes, alpinisme. M’interessa de tot una mica…








A %d blogueros les gusta esto: