Durant tots aquests dies, estem patint un bombardeix constant per tots costats de informacions sobre els Jocs Olímpics de Pekin. Jo he de dir que personalment, no veuré cap acte institucional d’aquest jocs, com les cerimònies d’apertura i clausura, i em limitaré a veure les competicions que tinguin un interès esportiu per a mi.
A aquestes alçades, qui es cregui que els Jocs Olimpics són només esport, es que no viu en aquest món. Davant d’un estat opresor, imperialista, i que no respecta les mínimes convencions internacionals, no veig perque jo haig de col.laborar en la seva promoció i desenvolupament. Hi ha multitud de casos que demostren aquest fet: el Tibet, la llibertat d’expressió….
No estic gens d’acord amb moltes de les coses que fa la Xina. Per a mi, si s’haguès de definir d’alguna manera, diria que son uns tramposos patològics. Simplement, fan trampes, i cmo a qualsevol trampós, n’esperen treure uns rèdits interessants. Fan trampes en el vessant polític, jugant a estar a l’alçada d’altres països democràtics, intentant comparacions estèrils. Fan trampes en el vessant econòmic, jugant a ser una economia de mercat tutelada, agafant només el que interessa de la economia de mercat.
Per altra banda, i per acabar-ho de rematar, no em sento representat per cap dels equips nacionals que hi competeixen, passant per sobre del bombardeix mediàtic de les televisions, on sembla que només existeixen les medalles espanyoles, (sort que no en hi ha gaires). Per tant, no tinc cap mena d’interès especial en veure competicions en que surtin esportistes sota bandera espanyola. Només desperten el meu interès, competicions i events, per la qualitat esportiva dels contrincants, independentment d’on siguin.
Sé que aquesta actitud a vegades porta polèmica, però la meva posició és clara: Davant d’un estat i estaments que impedeixen sistemàticament que el meu país, la meva nació i les meves seleccions competeixin internacionalment, no puc ser neutral. Vull que perdin sempre, així de simple
Amuntiavall 