guanyant volum

Un altre dia d’entrenaments en el que sumem volum, anem augmentant progressivament. Avui hem doblat la distància en piscina, passant a 2000 metres. Les sensacions són bones, donat que el entrenament fa els seus efectes, podent mantenir un ritme constant. Durant els primers 1000 metres, he fet una de les meves millors mitjanes, i això sabent que desprès vindrien 1000 metres més.

I es que tinc la sensació quan acabo un entrenament, que no estic cansant, que podria fer més, poc a poc. A Barcelona, espero que es notin els efectes

28/06. I Triatló de Calafell

Un altre triatló al sac. Les sensacions són molt satisfactòries en cada una de les competicions en les que participo. Aquesta tenia d’especial que era la primera de la temporada sense neoprè, encara que al final la organització el va permetre per la presència d’un banc de meduses.

Podriem calificar la organització de la prova amb un aprobat justet. Una mica de descontrol i va ser present, i el circuit de bicicleta era una mica revirat, i amb zones amb desnivells, per que els cotxes moderin la velocitat. Aquests escalons són molt molestos, però això no treu que les sensacions van ser molt positives.

La part de natació va ser com les habituals. Encara que no era una proba puntuable, i estava en la sortida de no federats, hi ha qui es creu que està als Jocs Olimpics, així que vaig haver de lluitar contra colzes i cames, sobretot fins a la primera boia. La incògnita en aquest cas, era la marca que podria fer sense el neoprè. Fins ara, no havia pogut comparar amb l’any passat, donat que les proves de l’any anterior van ser sempre sense aquesta prenda. Al final, la diferènc ia entre el neoprè i no portar-lo, és va reduïr a una mica més d’un minut. A això, cal sumar-li que la sortida va ser una mica més conflictiva que la de Mataró, per tant, el balanç és positiu.

La T1 va ser més ràpida que les últimes. Últimament, vaig polint defectes, i ara aconsegueixo reduïr el temps de transició, encara que segueixo calçant-me les sabatilles.

Respecte a la secció de ciclisme, monstruosa. Encara que era un circuit revirat , i amb diferents obstacles que el feien menys transitable que els d’altres proves, la progressió va ser molt bona, guanyant més de 40 posicions. Un ritme molt bó, i constant, i un final pensant més en la ultima secció que en un altra cosa. Total 37’26»

T2, també una mica més àgil que en les anteriors, encara que es poden polir més detalls, i una secció de running destinada a mantenir posicions i resultat, amb una marca de 22’25», bastant bona per mi

Finalment, temps final de 1 hora 16′ 12», el meu millor temps, cosa que indica que he millorat en les transicions, i sembla que vaig aconseguint millorar el temps en la natació i ciclisme, sense perjudicar el temps de running, que era un dels meus problemes. Crec que puc acreditar unes bones marques al running, que es veien perjudicades, per l’esforç en seccions anteriors.

Seguim avançat, seguim millorant, i seguim pensant en nous reptes: la idea del Triatló Olimpic de Tossa es fa cada vegada smés atractiva…

non stop, no limits

Running, running, running…

Avui he fet entrenament de running, i les sensacions han estat molt bones. He augmentat la distància, fent quasi una hora de running. La veritat, és que estic molt content de la meva progressió, donat del poc temps que disposo. Aquesta segona setmana de cicle, el ritme assolit  és bastant bó.

Encara podria haver fet més distància, però com sempre, el temps i les obligacions no en permeten més. El cas és que em sento cada vegada més bé i més confiat. Tinc companys que faràn la Triatló de Tossa i la veritat, es que és tota una tentació, donat que tots els comentaris que veig són molt favorables per a la prova, encara que és una triatló olimpica i tots diuen que és molt dura, especialment el tram de ciclisme.

Depén de com em trobi de forces, la veritat és que podria ser un gran repte. El triatló, a fi de comptes és això: reptes constants

31/05. IX Triatló de Mataró

Segona de les proves de la temporada. El matí comença molt aviat, a les 6. M’aixeco i esmorzo, acabant de recollir tots els estris, que ja he preparat la nit anterior. Es nota el nerviosisme de la prova. Ja fa quasi bé un mes desde Sitges, i sempre tens aquesta incertesa sobre com respondràs el dia d’avui. Podràs millorar les marques anteriors? com estarà el mar?. És un dels encants d’aquest esport.

Col.loco tot el necessari dins el cotxe, i carrego la bicicleta. Em sembla que ho tinc tot, així que m’en vaig a buscar l’Oriol, el meu company. Tot seguit anem cap a Mataró. Volem arribar amb el temps suficient, per trobar aparcament, i per anar amb tranquilitat. Arribem al final a les 8 aprox a Mataró, i ens dirigim cap a la sortida.

a un quart de nou, ja hem entrat als boxes, i ho hem preparat tot. Em poso el neopré, poc a poc. Ara si que el nerviosisme es comença a notar, i m’en vaig cap a la platja. Com que no estem federats, sortirem amb la primera sèrie, amb les noies. Millor, perquè anirem més tranquils en la secció de natació.

Tret de sortida, deixo que tothom es tiri al aigua i començo tranquilament. L’aigua entra al neopré lentament, i jo intento acompasar la respiració amb el moviment. Els primers moments són intensos, i es nota molt. La gent va molt accelerada, pero jo agafo el meu ritme, i no tardo en començar a passar gent.

Localitzo ràpidament la primera boia, i intento no perdre la referència per marcar la trajectòria el més recte possible. Creuament de la primera boia, i em sento molt bé, al 100% de forces, així que només girar la boia, decideixo accelerar el ritme. Localitzo la segona boia, i em llenço cap a ella directament. Ara el grup s’ha estirat considerablement, i arribem a la segona boia, encarant de nou la costa. Les sensacions són molt bones, així que apreto una mica més. La costa s’acosta amb més rapidesa de la que m’esperava. Quan m’en adono, ja estic molt aprop de la platja, i el que és més important, encara no ha sortit ningú de l’aigua!. Això és una gran injecció de moral!.

Toco terra, temps 15’06», una mica superior al de Sitges, encara que tinc la sensació que el de Sitges era un recorregut més curt. Ràpidament en vaig treient el neopré i arribo al box. Sabatilles, casc, ulleres, i agafem la bicicleta, pensant en tot moment, no consumir la reste de forces, per a desprès morir a la secció de running. Començo amb el plat gros, i l’ultim pinyó donant tot de si. Aguanto un bon ritme fins al quilòmetre 7 o 8,  uns 35 qm/h, que per mi, és una bona mitjana.

Començo a notar tensió a les cames, així que, al començar la segona volta, començo a dosificar. Segueixo amb la mateixa intensitat, però per moments afluixo el ritme. L’últim terç de la segona volta, ja només penso en el running. I finalment arriba el moment: T2, i arribo i deixo la bicicleta, canvi de calçat i de nou en marxa. El mètode ha funcionat. El comptaquilòmetres de la bicicleta marca 35’30», la meva millor marca en bicicleta. Com que m’he tret el xip al treure’m el neopré i me l’he oblidat al començar el tram de bicicleta, no comptabilitza per separat el temps de la T2, així que marca 40 minuts.

Els primers metres són durs, però no tardo en adonar-me’n de que el mètode ha funcionat. Encara no he fet un quilòmetre i ja veig que puc mantenir un ritme més que acceptable, comparat amb proves anteriors. En marco un ritme còmode per assegurar-me l’èxit, ignorant a tots els que hem passen….La cosa va bé, em sento bé, així que hi poso la resta.

Finalment 21’53», la meva millor marca, per poca diferència, en l’última secció. El còmput final és la meva millor triatló, sense cap mena de dubte 1 hora 17’31». Suposo que no podré seguir superant marques a aquest ritme, però pensava en intentar baixar de la hora 20 minuts aquesta temporada, i ja estic dos minuts i mig per sota, i amb la sensació de que encara es pot millorar més.

Propera parada: Triatló de Calafell

10/05. III Triatló de Sitges

Són dos quarts de vuit del matí, i sóna el despertador. Ha arribat el moment, la temporada dóna el tret de sortida. La platja de Sitges m’espera, així que recullo tots els estris ja preparats, inclós la meva última adquisició: el neopré. No volia fer aquesta despesa, però, pensant-ho fredament (mai més ben dit), és una bona inversió.

La temperatura a la que deu estar el aigua, no és molt alta, a més avui, el dia s’ha aixecat tapat, així que més encara. Monto tota la paranfernàlia al cotxe, bicicleta inclosa, que també estrena un nou acoblament, i cap a Sitges s’ha dit. Surto a dos quarts de nou del matí, i en una hora, aproximadament, ja estic a la platja de l’Estanyol.

Just per veure la primera sortida del dia. Busco aparcament, i una vegada tinc tots els trastos, m’en vaig cap a la sortida. Un petit caos, al arribar, deixo l’equipatge i demano el dorsal. Tranquilament em poso el neopré, amb parsimònia. De totes maneres no podem entrar al box, només tenim que esperar.

Entro a boxes al final, 15 minuts abans de la sortida!. Davant una jutge indignada, dient que no deixa entrar a ningú més… tot són corredisses d’ultima hora cap a la platja. Els nervis ara si que es noten, davant la primera prova de la temporada. COm funcionarà el neopré? me l’hauré colocat bé? em molestarà al nedar… Les sensacions al escalfament han estat positives, però ja veurem.

Tret de sortida, deixo que tothom es tiri a l’aigua i vaig jo radere. Intento agafar un bon ritme desde el començament, intentant mantenir-lo constant. Hi ha onades, que molesten bastant, per això m’ho prenc amb calma fins a la primera boia. Una vegada passat aquest punt, al anar paral.lels a la costa, puc agafar un ritme més còmode. La veritat és que hem sento millor, sobrat de forces, e intento accelerar una mica. Interiorment, sé que vaig bé. Segona boia, i encarem de nou la platja. Les onades tornen a molestar, però aquesta vegada van a favor.

Arribem a la platja i surto de l’aigua. 13 minuts, primer parcial. Uauuuuuu! per mi és un temps excelent, no sé si gràcies al entrenament, al neopré, o a tot una mica. Primera transició, bicicleta. Comencem a rodar, el circuit te una lleugera pujada, un petit itinerari de uns dos quilòmetres fins a arribar a un petit circuit tancat, on farem tres voltes. La part inicial de cada una de les voltes, té un lleuger pendent, al tornar lògicament, tenim la baixada.

Aprofito aquest tram de descens, per anar retallant temps. Aqui si que es nota el acoblament. Pots agafar-lo amb molta comoditat i confiança, total 42’01».  El fet de que hi hagi desnivell, també es nota, i faig un temps una mica alt en el tram de bicicleta.

Segona transició, i comencem el running. El primer quilòmetre i mig és bastant dur, i vaig bastant lent, em costa molt de sempre passar aquesta segona transició, de la bicicleta a la carrera, cap al final de la primera volta, meitat del recorregut, em començo a trobar millor, i puc mantenir una mica el ritme. El parcial d’aquest tercer sector, és una mica fluix, marcant 25’08», però encara així, la marca final és excelent per mi, degut sobretot, al impresionant sector de natació.

Total 1 hora 21’26», posició 213, de 279 competidors que han finalitzat. És nota que aqui a Sitges hi ha hagut més nivell. Les probes més massificades, tenen més triatleta popular, i les marques són inferiors.

Bé, la propera, Triatló de Mataró (31/05/2009)

Tri man

Realment, el triatló és una disciplina esportiva molt dura i exigent, però actualment, les proves que s’han anat desenvolupant, de menys distància com la sprint i super sprint, la fan a l’abast de la majoria de practicants d’esport. Es clar que exigeix un mínim entrenament en les tres disciplines. Si una qualitat s’ha de tenir per practicar la triatló amb un cert èxit, és constància i disciplina.

Necessites una periodicitat i regularitat amb els entrenaments, superior a altres esports. Això sumat amb que has d’entrenar tres disciplines diferents, i en una situació ideal, les transicions d’una a l’altre. Una de les coses que hem va atraure d’aquest esport quan m’hi vaig enganyar va ser la polivalència, la seva varietat de pràctiques i entrenaments, i que junta tres activitats que m’agraden.

Fa cosa de dos anys, jo pesava quasi 30 quilos més que ara, feia temps que havia deixat de fer esport. La familia, la feina, les obligacions…segur que podria trobar moltes escuses, la veritat és que m’havia deixat anar, i vivia tranquil, fins que hem vaig adonar que la cosa no anava bé. Jo havia fet esport tota la vida, i ara intentava còrrer per agafar l’autobús, i quasi no podia….

Hem faltaven reptes, i em vaig fixar amb el triatló, que hem permetria entrenar la part aeròbica, i així tampoc treuria la llengua només començar a les meves sortides de muntanya. El meu pensament va ser intentar-ho, el segon va ser acabar-lo, però conforme entranava, m’adonava que era possible fer-ho. Després de finalitzar la primera prova, l’objectiu és va convertir en millorar les marques.

Però, amb el temps, t’en adones que el triatló, és quelcom més, com deia. Disciplina, constància, conèixer el teu propi cos i els seus limits… és quelcom interessant i emocionant, i una prova de triatló, i el seu entrenament previ, et genera experiències que pots aplicar en altres aspectes de la vida. El triatló en el fons, és una forma de viure… polivalent com la vida mateixa…

Limits? what limits?

5/10. Triatló de Barcelona

 

Ha estat dur, però, finalment vam aconseguir la fita. Crec que puc estar content, doncs he millorat el temps del Triatló anterior. Encara no tinc tots els parcials, però la millora en el segment de bicicleta és destacable. I es que la nova màquina és un cohet. Encara que he pagat un preu per això, doncs he fet set minuts menys  de bicicleta, i només he aconseguit millorar el temps total en tres minuts. Quatre minuts els he perdut en algun altre lloc.

I és que, al començar la secció de running, les cames em semblaven de pedra. Em va costar arrancar. Suposo que vaig pagar el esforç del segment de bicicleta. Les valoracions són molt positives, deixlant apart la lluita ferotge per trobar un espai a l’aigua als primers metres, que hem va costar més d’una glopada.

El triatló és un esport molt complert i exigent. Ara finalitza la temporada, i haurem d’esperar a l’any que bé per participar en més proves. Ara, l’objectiu és la temporada d’hivern a muntanya, que sembla que es podria presentar bastant bé.

Cursa de la Mercè ‘08

Aquest any la Cursa de la Mercè ha estat molt concorreguda. Quasi 9.000 participants han omplert els carrers de Barcelona.  Jo estava convençut de que milloraria la meva marca  de l’any anterior (0:57:21), cosa que no era molt difícil, donat que ara surto a còrrer més que abans.

Finalment, després d’una cursa una mica incòmode, on mai vaig aconseguir portar un ritme còmode, la marca és de 0:48:36 (pos 1763). Molt bé comparada amb l’any anterior, però crec que superable. Propera parada, Triatló de Barcelona….

Calendari de competicions

M’he despistat al fer la inscripció per a la triatló de Vilanova. Pensava que encara tindria un petit marge, però han tancat la inscripció abans de que m’hi apuntés, per tant, m’he quedat sense una de les competicions que esperava fer. Ara només queda, esperar a fer la Triatló de Barcelona, a la que ja fa temps que hi estic apuntat, i, potser, la Triatló de Platja d’Aro, del dia 27/09.

Les inscripcions d’aquesta última encara no estàn obertes, però crec que m’ho pensaré, per així entrenar millor per a bcn… ja veurem

Recta final

Ahir vaig fer un entrenament de running, tot provant la indumentària que duré el dia de la prova. M’he comprat un mono de triatló, per no tenir problemes per canviar-me en les transicions. Estava a punt de ploure i vaig sortir a còrrer. La veritat, no sé exactament quin va ser el motiu, però la veritat es que em vaig sentir molt bé, vaig marcar un ritme fort desde el començament i vaig disfrutar molt. És una de les vegades que he recorregut més en 30 minuts. La indumentària en dóna sort, o, potser i té quelcom a veure?

Ja queda poc per saber la resposta: 7 dies…..